PRESENTACIÓ EXPO ESCULTURES LIBERTO NOGUÉ
Tortellà - Festa del Roser – 29 d’abril de 2007
El diccionari defineix l’escultura com l’art de modelar, tallar o esculpir en qualsevol material. L’artista s’hi expressa mitjançant volums i és l’essència de l’art plàstic on s’inclouen des de l’antigor totes les arts de terrisseria, les de talla i cisell, juntament amb les de foneria i modelat.
Des de temps ancestrals, l’home ha tingut la necessitat, i sobretot, l’oportunitat d’esculpir. En un principi ho feia amb materials senzills que tenia a l’abast com el fang o la fusta, més endavant la pedra i el metall, fins arribar al gran galimaties actual de materials com el ciment, el plàstic, el metacrilat, i els compostos químics i les resines. L’escultura, al llarg de tota la història ha tingut un funció plenament didàctica i pedagògica. Si tenim en compte que a l’antigor de la humanitat i fins fa ben poc temps, la gran majoria de persones eren analfabetes, aquesta funció pedagògica queda molt més palesa.. Així doncs, i només a tall d’exemple, a l’edat mitjana, per l’època del romànic, sovintejaven els “catecismes petris” o les anomenades “bíblies de pedra” que a partir d’escultures en relleus, es disposaven en els timpans de les portalades de les esglésies per il·lustrar a la població analfabeta.
Descobrir a Tortellà, l'obra de Liberto Nogué, a partir d'un contacte personal, i poder gaudir de la bonhomia de l’artista, ha estat una oportunitat única, digne d’aprofitar. La setmana passada, vaig tenir l’honor de poder de compartir amb en Liberto una estona de tertúlia al voltant de les seves escultures. Exageradament modest, en Liberto em va ensenyar una per una, tota la seva producció. “Només sóc un afeccionat, jo...”, em recalcava davant de cadascuna de les peces. “Vols dir que val la pena portar aquesta a l’exposició...?”... em deia. No crec que fes compliments o que allò que em deia fos falsa modèstia. Ell està convençut del què fa, però li cal, com a tots, que algú li reconegui que allò que està fent té un sentit. Avui, l’exposició de Liberto Nogué, és aquest reconeixement que li fa el seu poble de Tortellà. Han estat els veïns del poble, els qui han decidit, que l’obra de Liberto reuneix, per si mateixa, la qualitat necessària per donar-la a conèixer un xic més enllà de l’àmbit estrictament particular.
Al meu entendre, a cada obra de Liberto Nogué, s’hi entreveu un estímul que fa evident que la senzillesa de les composicions, tant en l’escultura com en la resta de disciplines artístiques, moltes vegades esdevé contemplativa. De fet, gràcies a aquesta sensibilitat, per ressaltar les coses senzilles que té l’artista, trobem unes escultures fresques i espontànies, que destil·len per elles mateixes tot un munt de sensacions. Els materials que empra l’artista, en tots els casos, reuneixen la dificultat justa que la seva habilitat requereix. No es conforma en cercar materials que s’adaptin per la seva manera de treballar. Busca en la dificultat del material primigeni, aquell “plus” de motivació que fa que aquella obra sigui absolutament sentida des dels seus inicis. Així doncs trobem marbres i pedres d’altíssima qualitat, sobre els quals, en Liberto hi ha abocat tota la seva dedicació per a fer-los ressaltar la beta, per fer-los brillar amb llum pròpia. A més, els ha esculpit amb aquella dedicació metòdica carregada de tendresa artística i personal que només una persona que sent el que fa pot esmerçar-hi. La seva vocació tardana i decididament autodidacta, l’ha portat a aprofitar les ofertes culturals de cadascun dels països en que ha viscut i ha viatjat. Important sense cap mena de dubte, el fet de viure i desenvolupar-se un xic més al nord dels Pirineus, on ha sabut copsar les infinites oportunitats culturals que allà s’hi reuneixen.
Personalment crec, que l’obra escultòrica de Liberto Nogué, mereix aquest reconeixement ja que reuneix la qualitat necessària per pensar que estem davant de quelcom més que un escultor amateur. Té la frescor i la naturalitat precisa que li cal a un escultor per anomenar-se com a tal. Només queda ara que el propi artista s’ho cregui, i sobretot que insisteixi en la seva tasca, que no deixi de fer moure el cervell ni el cisell, per crear i crear sense conformar-se amb el que ja té (que ja és molt) ni en el que voldria (que en qualsevol cas ja vindrà). De l’austeritat escultòrica de l’obra de Liberto, en surt una harmonia expressiva lligada fortament al tarannà creatiu de l’artista i al món experimentat que l’envolta. Cadascuna de les seves escultures passa per un meticulós procés d'estudi que comença en la selecció de la matèria primera fins arribar, sempre lentament, al resultat final on conjuguen sensibilitat i harmonia. Així doncs, trobem que la seva creativitat neix del resultat de la base primària, i és aquesta la que insinua, absolutament, les formes de la seva originalitat. Animo, doncs a Liberto Nogué que segueixi en aquesta tasca expressiva, i agraeixo molt sincerament i de tot cor a les autoritats de Tortellà, l’honor que m’han fet de poder presentar aquesta exposició de l’amic Liberto Nogué. Certament és un honor que no mereixo, però la vanitat que, en més gran o més justa mesura tots portem dins, em fa pensar, repeteixo de forma absolutament vanitosa, que els meus avantpassats de Can Nyanya avui estarien contents. Per això ho he fet i per això estic sempre a la vostra disposició, com ho feren en el seu moment, també la família de Can Nyanya a la que em sento extremadament orgullós de pertànyer, Moltes gràcies a tots per la vostra paciència i desitjo que aquesta iniciativa cultural que avui se’ns ofereix des de l’Ajuntament tingui continuïtat pel bé de tots els vilatans. Bon dia a tothom.
Lluís Ferrés Planella
Tortellà - Festa del Roser – 29 d’abril de 2007
El diccionari defineix l’escultura com l’art de modelar, tallar o esculpir en qualsevol material. L’artista s’hi expressa mitjançant volums i és l’essència de l’art plàstic on s’inclouen des de l’antigor totes les arts de terrisseria, les de talla i cisell, juntament amb les de foneria i modelat.
Des de temps ancestrals, l’home ha tingut la necessitat, i sobretot, l’oportunitat d’esculpir. En un principi ho feia amb materials senzills que tenia a l’abast com el fang o la fusta, més endavant la pedra i el metall, fins arribar al gran galimaties actual de materials com el ciment, el plàstic, el metacrilat, i els compostos químics i les resines. L’escultura, al llarg de tota la història ha tingut un funció plenament didàctica i pedagògica. Si tenim en compte que a l’antigor de la humanitat i fins fa ben poc temps, la gran majoria de persones eren analfabetes, aquesta funció pedagògica queda molt més palesa.. Així doncs, i només a tall d’exemple, a l’edat mitjana, per l’època del romànic, sovintejaven els “catecismes petris” o les anomenades “bíblies de pedra” que a partir d’escultures en relleus, es disposaven en els timpans de les portalades de les esglésies per il·lustrar a la població analfabeta.
Descobrir a Tortellà, l'obra de Liberto Nogué, a partir d'un contacte personal, i poder gaudir de la bonhomia de l’artista, ha estat una oportunitat única, digne d’aprofitar. La setmana passada, vaig tenir l’honor de poder de compartir amb en Liberto una estona de tertúlia al voltant de les seves escultures. Exageradament modest, en Liberto em va ensenyar una per una, tota la seva producció. “Només sóc un afeccionat, jo...”, em recalcava davant de cadascuna de les peces. “Vols dir que val la pena portar aquesta a l’exposició...?”... em deia. No crec que fes compliments o que allò que em deia fos falsa modèstia. Ell està convençut del què fa, però li cal, com a tots, que algú li reconegui que allò que està fent té un sentit. Avui, l’exposició de Liberto Nogué, és aquest reconeixement que li fa el seu poble de Tortellà. Han estat els veïns del poble, els qui han decidit, que l’obra de Liberto reuneix, per si mateixa, la qualitat necessària per donar-la a conèixer un xic més enllà de l’àmbit estrictament particular.
Al meu entendre, a cada obra de Liberto Nogué, s’hi entreveu un estímul que fa evident que la senzillesa de les composicions, tant en l’escultura com en la resta de disciplines artístiques, moltes vegades esdevé contemplativa. De fet, gràcies a aquesta sensibilitat, per ressaltar les coses senzilles que té l’artista, trobem unes escultures fresques i espontànies, que destil·len per elles mateixes tot un munt de sensacions. Els materials que empra l’artista, en tots els casos, reuneixen la dificultat justa que la seva habilitat requereix. No es conforma en cercar materials que s’adaptin per la seva manera de treballar. Busca en la dificultat del material primigeni, aquell “plus” de motivació que fa que aquella obra sigui absolutament sentida des dels seus inicis. Així doncs trobem marbres i pedres d’altíssima qualitat, sobre els quals, en Liberto hi ha abocat tota la seva dedicació per a fer-los ressaltar la beta, per fer-los brillar amb llum pròpia. A més, els ha esculpit amb aquella dedicació metòdica carregada de tendresa artística i personal que només una persona que sent el que fa pot esmerçar-hi. La seva vocació tardana i decididament autodidacta, l’ha portat a aprofitar les ofertes culturals de cadascun dels països en que ha viscut i ha viatjat. Important sense cap mena de dubte, el fet de viure i desenvolupar-se un xic més al nord dels Pirineus, on ha sabut copsar les infinites oportunitats culturals que allà s’hi reuneixen.
Personalment crec, que l’obra escultòrica de Liberto Nogué, mereix aquest reconeixement ja que reuneix la qualitat necessària per pensar que estem davant de quelcom més que un escultor amateur. Té la frescor i la naturalitat precisa que li cal a un escultor per anomenar-se com a tal. Només queda ara que el propi artista s’ho cregui, i sobretot que insisteixi en la seva tasca, que no deixi de fer moure el cervell ni el cisell, per crear i crear sense conformar-se amb el que ja té (que ja és molt) ni en el que voldria (que en qualsevol cas ja vindrà). De l’austeritat escultòrica de l’obra de Liberto, en surt una harmonia expressiva lligada fortament al tarannà creatiu de l’artista i al món experimentat que l’envolta. Cadascuna de les seves escultures passa per un meticulós procés d'estudi que comença en la selecció de la matèria primera fins arribar, sempre lentament, al resultat final on conjuguen sensibilitat i harmonia. Així doncs, trobem que la seva creativitat neix del resultat de la base primària, i és aquesta la que insinua, absolutament, les formes de la seva originalitat. Animo, doncs a Liberto Nogué que segueixi en aquesta tasca expressiva, i agraeixo molt sincerament i de tot cor a les autoritats de Tortellà, l’honor que m’han fet de poder presentar aquesta exposició de l’amic Liberto Nogué. Certament és un honor que no mereixo, però la vanitat que, en més gran o més justa mesura tots portem dins, em fa pensar, repeteixo de forma absolutament vanitosa, que els meus avantpassats de Can Nyanya avui estarien contents. Per això ho he fet i per això estic sempre a la vostra disposició, com ho feren en el seu moment, també la família de Can Nyanya a la que em sento extremadament orgullós de pertànyer, Moltes gràcies a tots per la vostra paciència i desitjo que aquesta iniciativa cultural que avui se’ns ofereix des de l’Ajuntament tingui continuïtat pel bé de tots els vilatans. Bon dia a tothom.
Lluís Ferrés Planella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada