MATÍ DE TARDOR
"...Vaig arribar novament a Besalú un matí de tardor. Molts anys enrera havia deixat la vila amb l’esperança de poder-hi tornar. El temps i la necessitat m’ho havien impedit amb la crueltat punyent i mastegada que, a vegades, el destí ens té reservat. Tots naixem quan i a on ens toca, i res podem fer per canviar-ho. Jo, que vaig sortir de la vila, amb una mà al davant i l’altra al darrera, sempre he estat cofoi del lloc on vaig néixer, i malgrat les adversitats que m’han tocat viure, de l’època de la meva naixença, tampoc he volgut mai fer-ne estelles. Amb els anys m’he adonat que a la vida no hi ha res de casual i que tot té un sentit, malgrat moltes vegades ens costa veure-ho. La relació causa - efecte, en el meu cas, ha estat suficientment benèvola com per sentir-me plenament realitzat. Ara, torno als braços del poble on vaig néixer, amb el bagatge que els anys i l’experiència han anat dipositant. Tinc però una sensació un xic estranya, entre emotiva i vanitosa, que em fa estar mesuradament intranquil. L’estretor econòmica que vivíem a casa em va fer decidir d’anar a cercar fortuna a d’altres parts del món. Vaig fer-ho més convençut de donar una alegria als meus pares que no pas per una necessitat personal de millora. Tot i que a casa hi havia necessitat, els meus progenitors sempre van tenir cura que no em faltés mai de res...."
"...Vaig arribar novament a Besalú un matí de tardor. Molts anys enrera havia deixat la vila amb l’esperança de poder-hi tornar. El temps i la necessitat m’ho havien impedit amb la crueltat punyent i mastegada que, a vegades, el destí ens té reservat. Tots naixem quan i a on ens toca, i res podem fer per canviar-ho. Jo, que vaig sortir de la vila, amb una mà al davant i l’altra al darrera, sempre he estat cofoi del lloc on vaig néixer, i malgrat les adversitats que m’han tocat viure, de l’època de la meva naixença, tampoc he volgut mai fer-ne estelles. Amb els anys m’he adonat que a la vida no hi ha res de casual i que tot té un sentit, malgrat moltes vegades ens costa veure-ho. La relació causa - efecte, en el meu cas, ha estat suficientment benèvola com per sentir-me plenament realitzat. Ara, torno als braços del poble on vaig néixer, amb el bagatge que els anys i l’experiència han anat dipositant. Tinc però una sensació un xic estranya, entre emotiva i vanitosa, que em fa estar mesuradament intranquil. L’estretor econòmica que vivíem a casa em va fer decidir d’anar a cercar fortuna a d’altres parts del món. Vaig fer-ho més convençut de donar una alegria als meus pares que no pas per una necessitat personal de millora. Tot i que a casa hi havia necessitat, els meus progenitors sempre van tenir cura que no em faltés mai de res...."
Lluís Ferrés Planella
1er Premi categoria ADULTS
XII CERTAMEN LITERARI
PREMIS RAMON VIDAL - Besalú (Girona) 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada