L’AIGUA ÉS VIDA
"...Crec que vaig treure el nas a la cala molt abans de començar a caminar. La meva mare, hi apedaçava, primer de forma ocasional i més tard de forma permanent, les poques xarxes d’un vell pescador, que em va fer de pare fins que va morir. Del meu pare natural, me n’han explicat poca cosa i, pel que sembla, el mar el va engolir un mal dia de tramuntanada. La seva vida i la seva desaparició sempre han tingut, per a mi, aquell halo imprecís de misteri que fa frontera entre la realitat i la ficció.
La mare em portava lligat a la seva esquena amb un mocador de farcell, cenyit d’una manera tan especial com segura, mentre baixava pel corriol que mena a la cala entremig de pins perfumats.
A la cala hi vaig créixer, i, a la cala, si jo hagués pogut escollir, m’hi hauria agradat morir. Fou allí on vaig descobrir que l’aigua era la base de la vida i que d’ella depenien qualsevulla de les coses que m’envoltaven i que em podia imaginar. Fou allí, on les dues aigües, la dolça i la salada, marcaren la meva vida, com si aquella combinació a mode de còctel natural, hagués de segellar el meu destí i les meves inquietuds. Fou a la cala on vaig passar les millors estones de la meva infantesa, on la rebel·lia d’una prematura adolescència va marcar per sempre el meu tarannà, i on ja madur vaig compartir, sempre vora l’aigua, els millors moments amb el meu gran amic...."
"...Crec que vaig treure el nas a la cala molt abans de començar a caminar. La meva mare, hi apedaçava, primer de forma ocasional i més tard de forma permanent, les poques xarxes d’un vell pescador, que em va fer de pare fins que va morir. Del meu pare natural, me n’han explicat poca cosa i, pel que sembla, el mar el va engolir un mal dia de tramuntanada. La seva vida i la seva desaparició sempre han tingut, per a mi, aquell halo imprecís de misteri que fa frontera entre la realitat i la ficció.
La mare em portava lligat a la seva esquena amb un mocador de farcell, cenyit d’una manera tan especial com segura, mentre baixava pel corriol que mena a la cala entremig de pins perfumats.
A la cala hi vaig créixer, i, a la cala, si jo hagués pogut escollir, m’hi hauria agradat morir. Fou allí on vaig descobrir que l’aigua era la base de la vida i que d’ella depenien qualsevulla de les coses que m’envoltaven i que em podia imaginar. Fou allí, on les dues aigües, la dolça i la salada, marcaren la meva vida, com si aquella combinació a mode de còctel natural, hagués de segellar el meu destí i les meves inquietuds. Fou a la cala on vaig passar les millors estones de la meva infantesa, on la rebel·lia d’una prematura adolescència va marcar per sempre el meu tarannà, i on ja madur vaig compartir, sempre vora l’aigua, els millors moments amb el meu gran amic...."
Lluís Ferrés Planella
1er Premi Solidaritat 2006
Categoria 8ª ADULTS
Agrupació Antics Alumnes Bell-lloc del Pla (Girona)
1er Premi Solidaritat 2006
Categoria 8ª ADULTS
Agrupació Antics Alumnes Bell-lloc del Pla (Girona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada