
Crítica exposició JOSEP MAS - octubre 2001
Servo el record del primer contacte amb la pintura de Josep Mas com un dels més agradablement colpidors. La seva obra, riquíssima, traspua sensibilitat i ofici quan a través del color ens desgrana el seu missatge. Arbres, cingleres, rius i boscos representen el gruix temàtic d’aquest artista que gaudeix representant-los amb la seva visió impressionista. Així doncs la seva contemplació ens fa susceptibles i tal vegada ens predisposa a recordar amb intimisme les diferents estacions de l’any. Remarco especialment els temes de tardor que interpretats pels pinzells de Josep Mas remouen una atmosfera absolutament sentida i real. Les gammes cromàtiques, encertadíssimes, inclouen en gran mesura la manera d’ésser de l’artista i la seva habilitat per a transmetre a través de la pintura els seus sentiments i anhels. No en va en Josep fa molts anys que lluita, amb absoluta independència (importantíssim), per mantenir un estil propi i definidor, sense que tot això desdigui del total respecte que sent per totes les tendències i estils. Feia temps que la seva obra no veia la llum de forma extensa en una exposició completa i crec que val la pena aprofitar l’oportunitat per gaudir-ne a “plein air”, tal com el mateix artista reconeix que ha estat pensada i creada. És ben cert que fins i tot la seva marcada modèstia l’ha portat a desgranar la fredor incomprensible de la soledat mentre deixava pas a d’altres companys de cavallet. El reconeixement al seu art però, mai ha estat aliè als bons entesos que han trobat en la seva obra una vertadera expressió de la qualitat artística i el seu recés artístic voluntari com una forma més de reivindicar allò tan palpable com és la dignitat.
Lluís Ferrés Planella
Lluís Ferrés Planella

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada