QUATRE PAMS DE SILENCI"... M’hauria agradat tornar a Sils en unes altres circumstàncies, però l’esdevenidor havia decidit pertorbar de manera precipitada les hores calmes i serenes de la meva existència. L’esglai cruel que provoquen les males notícies transmeses per telèfon de manera inesperada sempre deixen ben trasbalsat i més encara quan, des de la comoditat del pensament, hom s’aferra a l’idea il·lusa que aquestes coses mai ens poden passar. Res més lluny de la realitat, el destí sempre ens agafa per sorpresa i teixeix –en aquestes malaurades situacions- un sentiment de buidor i desconsol amb una atrocitat desmesurada. Ahir a la tarda, assegut en un dels bancs dels Jardins des Tuileries, sota el brancar d’uns arbres amables, que en cap cas esperaven una mala notícia, vaig rebre la trucada de la Fineta. El meu amic de l’ànima, en Salvi, era mort. Davant d’aquella glopada d’amargor ni tan sols vaig saber com reaccionar. Només sentia el sangloteig compungit de la Fineta, la seva germana, que intentava explicar-me, amb penes i treballs allò que era inexplicable amb la seva veu entretallada pel dolor. Ni tan solament vaig ser capaç d’acompanyar-la en el seu sentiment, ni d’articular cap paraula de consol, ni d’expressar la meva incomprensió. Per uns instants, dominat per l’esglai de la pena, la meva ment va quedar eixuta i erma com si hagués perdut el sentit. Li havia d’haver dit que no m’ho creia, que allò que m’estava explicant no era cert, ni possible, ni viable, ni factible, ni......, ni tanmateix just. Però què val la justícia davant la mort!!!! Quina absurditat i quin dolor tan eixorc !!!. Sobre el silenci sanglotat de la Fineta només vaig saber articular un “ja vinc” decidit i contundent. Ferit de dolor vaig apressar-me per deixar París..."
Lluís Ferrés Planella
1er premi – Narració curta ADULTS
PREMIS SANT JORDI - Sils (Girona)
2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada