1er PREMI NARRATIVA DE VIATGES - PREMIS VILA DE LLORET 2009

A L'OMBRA DE PASITEA - Notes d'un diari

"...Sotmesos al pendent perpetu de la muntanya, els carrerons estrets de Positano estan -en la seva major part- coberts per unes escales llarguíssimes i irregulars que s’esmunyen capricioses entremig de les cases formant extravagants corbes que queden –a vegades- literalment penjades sobre els precipicis. Cada escala té una gradació diversa i no hi ha cap escaló que sigui igual que el seu correlatiu, ni tampoc hi ha cap escala que sigui igual que l’altra, ni en la forma ni en la quantitat d’escalons. Els murs emblanquinats de calç o patinats per la intempèrie n’acompanyen les seves complicades trajectòries. En els espais més amples o en les obertures vel·leïtoses d’alguns racons, sempre se’ns hi pot aparèixer -omnipotent- la vista esplèndida d’un mar argentat sota la llum de la lluna o tornassolat per la llum punyent del dia. De cada escalinata en surten d’altres més petites que es ramifiquen entre cases i jardins silenciosos coberts de buguenvíl·lies de color porpra. Totes elles, per un costat o per l’altre, queden intercomunicades fins a arribar a definir –als ulls dels visitants- aquest laberint utòpic que esdevé un dels principals i més característics atractius dels quals gaudeix la vila...."

"...La lluna ha sortit per sobre de Montepertuso i molt a poc a poc, amb el contrast de la foscor de la nit que ha arribat, ens ha mostrat la seva plenitud brillant. Ha avançat amb gran solemnitat i s’ha deixat caure davant d’un mar que sembla posat a l’efecte. En el seu trajecte cadenciós ha deixat escapar una brisa fresca i argentada sobre els pendents d’oliveres i sobre els perfils alineats de les cases fins a tornar-los lleugers i gairebé transparents. En aquesta romàntica passejada ha resplendit sobre el mar per a immergir-se en les seves profunditats des d’on ha estès un teló espurnejat d’estels incandescents. D’aquesta manera es consuma la nit de setembre a Positano. La lluna imita al sol i emet rajos bellíssims que llambregen amb tota la seva plenitud fins a l’instant en què es manifestarà la tragèdia sereníssima: la seva llum serà impotent per fer néixer el nou dia i el sol, rialler, demà ho celebrarà..."

Lluís Ferrés Planella
1er premi – Narrativa de viatges
PREMIS VILA DE LLORET
2009