dissabte, 23 de gener del 2010

XVè CERTAMEN LITERARI - PREMIS RAMON VIDAL - Besalú 2009

BÀLSAM DE RECORDS
"...Si era cert que els somnis no s’acabaven mai i que la ment era capaç de transformar realitats amb una destresa categòrica. Si era cert que el que som ens ho fem i el que volem -per norma general- mai no ens ho donen. Si somiar no tenia preu i imaginar ens hauria de conduir per viaranys de llibertat. Si tot plegat era tan cert com bonic, i tan rotund com engrescador, en Martí estava disposat a deixar-se portar i a provar-ho. Res no hi podia perdre. La seva depressió havia furgat massa la seva vida i va arribar a la conclusió que tota l’angoixa que li produïa la seva discapacitat física havia de ser reconduïda i transformada. Només d’aquesta manera podria sostreure’s l’amargor que portava aferrada a la seva ànima des de feia tant de temps. Sota l’ombra amorosida d’aquell vell perer que tot just acabava de brotar mentre maldava per esgarrapar alguns bocins del cel besaluenc, i a l’escalf d’uns rajos de sol dolcíssims que traspassaven tímidament el verd primerenc de les seves fulles, en Martí va decidir donar un nou sentit a la seva vida..."

"...No foren pas només aquests els únics records que en Martí va desgranar sota l’ombra aquell vell perer clapejat de fulles tendres, ni tampoc foren només aquests els que acabava de descobrir a dintre del seu cor. N’hi havien molts i molts més que anirien sortint de mica en mica com el rajolí d’aigua del bassiot o com el sol quan s’aponenta. Ara, com en el niu d’orenetes de la seva imaginació s’enfrontava al món confortat amb aquell bàlsam de records que li havia donat la força que necessitava. Besalú, una vegada més n’havia estat un testimoni fidel. Amarrat a la seva cadira de rodes i amb la vista dispersa sobre el poble que l’havia vist néixer, li va semblar poder volar...,volar..., i volar... com les velles orenetes del seu record i que suara, de nou, esperava. En aquesta gràvida espera, en Martí, va saber que volia tornar a viure i desfer d’una vegada per sempre la tortura de la seva depressió."

Lluís Ferrés Planella
Finalista XVè CERTAMEN LITERARI
Premis Ramon Vidal - Besalú 2009